Quan entenen que dibuixar ja no és escriure

Començam amb les etapes
PRE-ESCRIPTURA: L’infant no és capaç de diferenciar l'objecte i el nom de l'objecte. De micaenmica, comença a adonar-se que dibuixar i escriure són coses diferents. És a partir d'aquest

moment
que Ferreiro i Teberosky descriuen cinc nivells dins del procés de desenvolupament de l'escriptura.
1r nivell: Escriptures indiferenciades: S’imita l’adult, les lletres són objectes substituïts emprats
per dir coses. S’empren es mateixes grafies per escriure que per dibuixar. Utilitzar lletres i nombres
indistintament, perquè són símbols que es mezclen fàcilment. Hipòtesis del nom: només s’escriuen
els noms.

2n nivell: Escriptures diferenciades: Ja s’empren grafies convencionals sense que se’ls assigni el so corresponent. És quan ens fem nostres els següents criteris. Són els pilars del llenguatge escrit:

Criteri de selecció: amb un nombre reduït de símbols/lletres, podem comunicar moltes coses

•Criteri d’Ordre: Variant l’ordre de les lletres tenim paraules diferents.

•Criteri de Variabilitat Interna: No hi pot haver dos signes iguals i junts en una mateixa paraula.

No hi ha correspondencia sonora, agafa les lletres que sap i les mescla per a qualsevol paraula, combina lletres que considera que forma aquesta paraula o ens agrada però és totalment aleatoria.

3r nivell: Escriptures sil·làbiques: 

-Relacionen escriptura i parla.

•NO-CONVENCIONAL/ QUANTITATIVA: a cada síl·laba li fem correspondre una lletra, sigui la que sigui.

•CONVENCIONAL/ QUALITATIVA: cada síl·laba és representada per una lletra i a més es correspon amb un dels sons de la síl·laba en qüestió. “Escriure amb la que toca”

Som més tolerants quan escrivim que quan llegim, ja que escrivint, en aquesta etapa permetem paraules que ajunten dues lletres igual, en canvi quan les llegim no ho permetem. De totes maneres, no hem de fer llegir totes les produccions als infants amb l’objectiu que se n’adonin d’aquestes errades, ja que els fem canviar d’escriptors a lectors.

Cada infant aprèn la consonant amb la vocal del seu referent. Per exemple, la “T”, per uns és “la Ta” de Tamara i per altres la “To” de Tomeu. Per això, cal que quan s’ensenya la lletra, es digui el nom, el so, les diferents posicions que pot tenir a dins una paraula..., ja que hem de dominar-ho tot per entendre la convencionalitat d’una lletra.

4t nivell: Escriptures sil·làbiques-alfabètiques:

•Se n’adonen de que una sola lletra no representa una síl·laba.

•Al principi, mesclen: síl·labes representades amb dues i amb una lletra, indistintament.

•En aquesta etapa, de vegades es dona que junten totes les paraules perquè estan molt pendent de la correspondència so-grafia.

•Preguntes per fer passar l’infant d’aquesta etapa a una altra: Quines sonen? On les posem? Comparar amb altres companys, si n’han posat més o menys; Anar a fer-los trobar les paraules a un llibre…

 5è nivell: Escriptures alfabètiques: 

No vol dir ortogràfica, vol dir que ets capaç de representar tots els sons amb ses lletres.

•Corresponen convencionalment, tots els sons amb totes les grafies, malgrat ortogràficament no siguin del tot correctes.

Represneta tot els sons amb totes les lletres pero no vol dir que sigui la correcta: papallona- pepeione. No es ortográficamente correcta pero si posa els sons amb les seves lletres.